La història de la muixeranga
La muixeranga és una dansa amb figures plàstiques i torres humanes que es va perdre al llarg del segle XIX. La recerca històrica i documental de tota informació sobre la mateixa forma part dels objectius fundacionals de la Muixeranga de València.
El principal document trobat és el d'una petició de permís de l'Ajuntament de Sueca (la Ribera Baixa) a la Capitania de València per a celebrar la processó de la Mare de Déu de Sales l’any 1798.
Per tal de descriure la processó que s’hi farà, l'Ajuntament riberenc usa allò que el poder de la capital podia millor entendre, que coneixia per ser-li propi, les processons de València, i diu:
«... delante de la procesión, a corto espacio de su Cruz, vayan dos o tres Danzas (...) con Torneos y Mojigangas, como se hace en essa Ciudad de Valencia y en la Processión del Corpus, en las de sus parroquias, en la procesión de Nuestra Señora del Carmen y en otras particulares...»
Sembla, per tant, que era una cosa molt habitual alçar muixerangues en les processons de la ciutat de València, inclús en la famosa del Corpus.
Una altra troballa ben interessant i poc coneguda és que el poeta de la Renaixença valenciana Teodor Llorente, en la seua obra Lo Tabalet, posa en boca d'un iaio la descripció de les festes de la seua vila natal amb aquests versos:
«La gent ¡ com omplia balcons i finestres!
¡Quants passos ballaven, seguint als seus mestres,
de flocs plens i randes, los vius tornejants!
¡I que moixigangues formaven tan destres,
als muscles dels joves muntant els infants!»
Quan es publica eixa obra, l'any 1885, ja no existia el costum de fer muixerangues per colles pròpies de València, però encara es recordava per la gent més gran o, inclús el propi Teodor Llorente utilitzà la seua vivència per posar-la en boca del seu personatge.
En moltes cultures del món s'han fet i es fan torres humanes. Entre totes, les valencianes van tindre un enorme prestigi en segles passats i van ser adoptades i transformades per pobles veïns, on en deien Ball de Valencians, com ara creant els castells, declarats en 2010 Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, una declaració que, per la part que ens pertoca, compartim i ens ompli de satisfacció.
Les muixerangues són un ball que acaba en la formació de torres humanes. Les figures poden ser representacions de caràcter pagà o religiós, que han perdurat en poblacions com ara Titaigües, Peníscola i Algemesí, on la Festa de la Mare de Déu de la Salut fou declarada, en 2011, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Va sobreviure a unes poques poblacions i a finals del segle XX ha experimentat un important moviment de reviscolament i expansió. En els últims anys s'han creat una vintena de noves colles arreu de tot el territori valencià, i, sobretot, a moltes poblacions on s'havia perdut aquesta tradició cultural valenciana s'ha anat recuperant com, per exemple, a l'Alcúdia, l'Olleria, Gandia, Sueca, Silla, Carcaixent, Pego, Cullera, Alginet, Torrent i Castelló de la Plana, entre d’altres.
